Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Política de Galetes
«Aciallà» de Xavier Garcia (1993)
veure poema

1. Primer de tot, què és el que més et crida l’atenció d’aquest poema? Per què?
 
2. El poeta crea paraules noves amb la unió d’altres. Fes una definició de diccionari al teu gust per aquestes paraules noves: aciallà, tornamarxa, tardhora, odiestima.
Per exemple: 
              Aciallà: m. distància que hi ha entre la punta dels peus i el punt més llunyà on arriba la vista.

3. El poeta fa servir antònims per crear nous mots a partir de la composició com, per exemple, trobem a la paraula filferro. Digues altres paraules del català que han seguit aquest procés.

4. Per què creus que l’última paraula el poeta l’escriu més separada i no és una paraula inventada?

5. Ara ha arribat el moment de crear. Amb la mateixa estructura, crea el teu propi poema:

        paraula inventada
        paraula inventada
        paraula inventada
        paraula inventada

        paraula real