Alzina

Autor: Tonet Anguera Garrigasait
Aquest poema l'interpreta: Anna Gabernet
Fotografia: Marc Castellà
 

Puja molt a poc a poquet,
aquella mata d’alzina,
amb el temps que ha anat passant
ja la mata s'ha fet gran,
i al seu pes, el tronc inclina.

Però les arrels s’enfonsen,
cada cop més a la terra,
en l’escletxa de la roca,
ella va enfortint la soca,
així va adornant la serra.

Les rames es fan espesses,
i donen molt bona ombra,
les fulles que van caient,
el temps fa que siguin fem,
així ella sola s’adoba.

Ara, em paro a mirar-la,
fent que em causi admiració,
i fa que llenci un sospir,
recordant aquell tronc xic,
de quan jo era minyó.

Mes, això també em recorda,
i hem retorna a la infantesa,
a la reflexió que em domina,
mirant la mata d’alzina,
hi veig la meva vellesa.

“Coses nostres”, full informatiu,
Hostafrancs 1988