No guardis res

Autor: Ramon Martí Fustegueres
Aquest poema l'interpreta: Xavier Hidalgo
Fotografia: Marc Castellà

Ei emigrant, on vas?
Has oblidat el camí del retorn?
On són els bocins d’entusiasme
que vas anar deixant-hi de guia?
Entusiasme o esperança?
Un la cara i l’altre la creu
però de la mateixa moneda
on guardes allò, que és
el més valuós que es pot tenir?
No emigrant, tu no ets un home ric,
però tampoc et feia falta.
Et deien: on vas emigrant?
Si marxes lluny, te’n penediràs.
I, què en sabien ells del rastre
que pots deixar pel camí?
Qui sap què cap
en unes butxaques buides?
Però en unes butxaques buides
hi caben somnis, emigrant...
i en els somnis cap
gairebé qualsevol cosa.
Fins i tot allò que
no pots agafar amb les mans.
Fins i tot el que et fa fer
una passa més en el viatge.
I el viatge en si.
I el que té sentit de debò,
cap en un somni.
Que el vertader viatge
és el de retorn.

"El temps és hort", 2017