No hi ha miracles

Autor: Joan Margarit i Consarnau
 

Plovia amb deixadesa.
A les nou de la nit -dinou d’octubre-
la Joana arribava espantada al quiròfan
voltada per nosaltres, que ens quedàvem
a la sala mal il·luminada de vora els ascensors.
Diu que ella, en un intent desesperat
de salvar-se, va dir t’estimo al metge.
Esperàvem la fada que ens tornés
la Joana tranquil·la, la de sempre,
els ulls espurnejant de confiança.
A les onze, mirant per la finestra,
les gotes de pluja relliscaven
pel vidre com si ho fessin per la nit.
La nit era la fulla d’una dalla.

“Joana”, 2002