Els lliris

Autor: Guillem Viladot Puig
Aquest poema l'interpreta: Xavier Hidalgo
Fotografia: Marc Castellà

Si feia dies que no havia plogut, els camins s’assecaven,
i els carros i les mules aixecaven una gran polseguera.
D’aquesta manera, els lliris, de sobte, perdien el color blau
i acabaven bruts i feien mania.

Jo, davant seu, pensava: si a mi em feien batlle, la meva primera
ordre seria la de manar als agutzils que traguessin la pols de
tots els lliris del terme municipal. L’endemà possiblement ja no
seria batlle, però els lliris tornarien a ser blaus. Els homes dirien
que havien tingut un batlle foll. Però... ¿què dirien de mi els lliris?

"Temps d’espera", 1959