Ocell, vivència

Autor: Gregori Satorres Baldrich
Aquest poema l'interpreta: Xavier Hidalgo
Fotografia: Marc Castellà
 

Ocell,
carícia vivent
de llum i d’aire,
saps trobar sempre cap al tard
la teva branca,
allí t’ajoques
i amagues el teu cap
en l’escalfor de la teva ala.

                        Jo no voldria preguntar,
                        la teva veritat humil
                        m’agrada…

On vas, ocell,
carícia vivent
de llum i d’aire,
quan la fredor despulla
la teva branca?

"Poesia a l’abast I", 1974-1976
 

Comparteix-ho: