Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Política de Galetes
Ocell, vivència

Autor: Gregori Satorres Baldrich
Aquest poema l'interpreta: Xavier Hidalgo
Fotografia: Marc Castellà
 

Ocell,
carícia vivent
de llum i d’aire,
saps trobar sempre cap al tard
la teva branca,
allí t’ajoques
i amagues el teu cap
en l’escalfor de la teva ala.

                        Jo no voldria preguntar,
                        la teva veritat humil
                        m’agrada…

On vas, ocell,
carícia vivent
de llum i d’aire,
quan la fredor despulla
la teva branca?

"Poesia a l’abast I", 1974-1976
 

Comparteix-ho: