Autor: Toni Anguera Garrigasait
 

Entre octubre i novembre,
aquí, en aquesta contrada,
s’acostuma a fer la sembra
del cereal, cada anyada.

Entre recordant, fa uns anys,
que era una feina pesada,
ara els semblaria estrany
i molt dur a la vegada.

A part de tocar la terra
amb “eines” convencionals,
que ens donaven molta guerra,
tirades per animals.

I quan la terra era forta,
no se’ns solien clavar,
si alguna “rella” era torta
ni es podia dominar.

Caminant amunt i avall
havíem de “porquejar”
la “pórca” de cadascun
es feia segons el puny
cereal podia agafar.

Entre nou i dotze passes
d’amplada se solia fer,
i bé ho marcàvem amb palla,
o senyals amb una “aixada”,
sempre com quedés més bé.

Cama i braç a la vegada,
els dos del mateix cantó,
així es llençava el gra,
i havia de quedar
com més repartit millor.

Caminant amunt i avall
amb aquell “cabàs” penjat,
ple de cereal o “abono”,
encara quan ho recordo,
em quedo mig “astorat”.

Quan acabava la nit
(que costava d’arribar),
abans de posar-se al llit,
hom ja es quedava adormit,
de pesat que era el sembrar.

“Full informatiu Coses Nostres,” hivern 2002-2003