Talment una Madona somrient

Autor: Josep Solsona i Duran
 

Talment una Madona somrient
és ella, la més dolça, la més bella.
Jo veig el món amb una llum novella
amb el seu nom dintre la meva ment.

Jo veig el món amb ulls d’adolescent
des  que guardo en mi l’imatge d’ella.
A vegades l’amor d’una donzella
ens redimeix el cor i el pensament.

Per un moment jo la vaig veure un dia
un dia clar que convidava a viure.
Era plena de gràcia i d’harmonia.

Amor, des de llavors, em fa reviure.
Jo vaig ésser corprès per l’alegria
car em mirà un instant i va somriure.

“Poema inèdit", (Arxiu comarcal Cervera)