Autor: Eva Rauret Domènec
 

La meva estrella és fugaç,
omple el destí
de força continguda.

La sort és atzarosa,
i recerca, en les anelles
del temps, l’ esdevenidor.

L’espectacle de la vida
ens allunya de la seva
essència,
engrandir-nos amb l’Univers,
ens anivella i ens arrecera.

La mel de la victòria
tan efímera i impredictible
reverbera en desitjos
esdevinguts imatges
que ens empresonen arreu.

Gaudir de presagis autèntics
que cerquen en l’Univers interior
la cadena etèria
il·lumina  el nostre ésser.

                                  Inèdit