Autor: Sara Bailac Ardanuy
 

Vas demanar perdó abans de besar-me mentre, a través
de la plana, una cançó farcia els buits del nostre segle.

Després, tot va tornar-se fràgil. Fugint de la tempesta de
dubtes vam trobar refugi en el silenci, contenint l’esclat
de la primavera. Penediment, potser vergonya, després
d’emmordassar-nos.

Ara coexistim amb la tensió de saber-nos en pau
armada. Només un punt de llibre agònic delata la
deserció a la pàgina trenta. Defugim els llumins per si
exploten les bombes. No esternudem.

Tots els records amb tu em semblen miratges: mai més
no condemnaré al silenci tants instants de bellesa.

“Lluna plena” dins Inventari d’afectes perduts, 2007