Oh terra de l'espiga i de la branca

Autor: Rosa Fabregat Armengol
 

Oh terra de l’espiga i de la branca,
del sol ardent, de la bella olivera,
de l’ametller florit i d’aquesta era
clapejada de lluna en la nit blanca.

He retornat al lloc de la infantesa,
amb les mans tèbies mentre el cor glatia
i els peus balbs trepitjaven melangia
per les onades dels records empesa.

L’espiga jove es batia del blat
que la dalla segà tot just daurat.
ala d’ocell que vincla fulles tendres.

No et moris mai, oh dolç carrer empedrat!
Dessota els porxos revifen les cendres
i unes petjades que el temps ha esborrat.

“Cauen instants”, 2004