Autor: Isabel Solsona i Duran
 

Com impensada encara,
un dia qualsevol, pel raconet
del toll vivent dels ulls
avança el dard precís de l’oreneta,
i us besa al front
com un murmuri de fulletes balbes,
i ets aquí primavera.
De quina tarda
boscos endins retornes
com pels secrets camins de l’alegria.
Què saps adolescent del tremolor
sobtós de les parelles. Qui sap on s’inicia
l’arrel d’aquest somriure, primavera
que puja tan ineludible fama.

"Antologia", 1989