Paisatges de la Segarra
Autor: Josep Maria Sarrate
dels matins primaverals
i de les tardes d’estiu,
on l’horitzó penetra
amb força dins l’esguard...
Tanta serenor, quietud trencada
pels grills,
remor viva i palpitant
del cant amorós.
Es respira l’harmonia
dels camps de conreu,
tan plens de vida
amb els ceps vestits de pàmpols
verds, luxuriosos,
mostrant el barroquisme
de les formes
I dels raïms madurant-se.
En les tardes pures i clares
d’aire sec i transparent,
si es mira al Nord
es toca amb les mans la serralada
Llunyana del Montsec
volent tancar l’horitzó.
Allargassada i seca,
quan el sol declina
es transforma en foc i llum
de carmesins i violats colors.
A sinistra s’endevina
la tallada gola oberta
per la fúria del Noguera:
i a l’Est, on s’uneix amb Comiols,
l’esvoranc del Segre
i encara més enllà
el Cadí majestuós
sentinella del Pare Pirineu.
Els paisatges que envolten Cervera,
trencats i ondulats,
són durs, aspres, esquerps,
també virils
i sols se suavitzen
Pels verds dels diferents conreus
I les taques d’alzines i pinedes.
Mes la visió del Nord,
esplendorosa,
és un cant magnificent
de bellesa infinita
bellesa que domina els sentits
atrau i els hipnotitza
i en la llunyania les crestes blanques
del Pirineu
sobre el blau de la muntanya,
en el blau del cel...
“Romiatge a Cervera”, 1986
