Oda a la tardor

Autor: Teresa Bertran Tolosa
 

Temps de tardor
paraula sostinguda
pel pensament
i l’enyorança.
Sento el brogir
de la fulla seca,
que cau copiosament
sobre els bancs
de la plaça nova.
Amb el vent del nord,
que xiula per les escletxes
de la porta rodona
del nostre carrer,
estret però molt clar,
on tantes vegades
havíem jugat a boles.
Record d’un temps feliç
que ja ha passat.
El cel segueix tapat
amb el cor dels núvols
gris i blanc
i un groc molt transparent,
el seu oratge és el vent fresquet
d’un cel no molt clar.
Volen els ocells
recelen el mal temps
que ja s’acosta,
amb el seu llenguatge ens volen dir
que ja estem a la tardor.

20-X-1987
“Camins del record”, 1996