Nit de plata

Autor: Ester Brescó
Aquest poema l'interpreta: Xavier Hidalgo
Fotografia: Marc Castellà

 




No sentiu l’oreig d’aquesta nit de plata?
ni la remor, ni el xiuxiueig
ni la secreta veu dels camins
com canta?

Sota la llum dels fanals desperts
uns dits teixeixen misteris
viaranys amunt, pobles arran del cel,
cims de paper esperant el zènit.

Nit gebradora, nit de vidre glaçat.
Vora el pou nineta immóbil
trobaràs la lluna, lluna de retalls.
Serà el vent presoner dels teus cabells
i duràs la tarda enganxada als llavis;
i el pàl·lid reflex de l’últim estel que penjaré
en aquesta nit…
abans no se’ns acabi.