Autor: Manel de Pedrolo Molina
 

Plou,

gris de mar embriagada,
de sauló, de tots els morts
que guardem, de tots els morts
que ens impulsen.

Plou,

indiscernidora terra
amors de sers i de coses,
amor verda que s’ ufana
passional.

Plou,

misteriosament té
fugues nocturnes el dia,
fred de fulles i lliurances
femenils.

Plou.

"Obra poètica completa I", 1996

Comparteix-ho: