La Rifa

Autor: Magí Escrivà Roca
Aquest poema l'interpreta: Anna Gabernet
Fotografia: Marc Castellà

 

Encara que ho creguem tots
una mena d’enganyifa,
tothom es mou per jugar
uns quants quartets a la rifa.

Pidolant de mil maneres
i fins i tot amb raons
cada casa arreplega
un menat d’apuntacions.

Les dones més modestetes,
quatre rals amb el forner,
dos rals amb la carbonera
i cinc rals amb l’adroguer.

Els que són ja més rumbosos
uns quants duros escampats
en bitllets de les botigues
i els que fan les societats.

Altres de millors recursos
que aventuren els calés
compren cada any un vigèssim
que no hi juga ningú més.

I aspirants a milionaris
que amb gran reserva i secret,
entre els plecs de la cartera
hi amaguen mig bitllet.

Tots esperen atrapar
la fortuna riallera
menyspreant les altres sorts
els ulls fits a la primera.

I bastint castells a l’aire
i armant mil discussions,
la gent, entre fantasies,
viu uns dies d’il·lusions:

Viatges, adquisicions,
grans plaers, molta brometa
i la qüestió principal
que és viure amb l’esquena dreta.

Però resulten fallides
les il·lusions de cada any
quan les llistes dels diaris
ens porten el desengany.

"Cinema targarí", 1967
 

Comparteix-ho: