Llapis
Autor: Isabel Valverde Hernández
El llapis esmolat converteix
en propòsits, l’íntim silenci
de la pàgina en blanc, paper
mut que pren la viva voluntat
del carbó, taca sòlida feta mots.
Proclama dels meus dits
la llibertat, l’eco immortal,
esculpit sobre les cicatrius
de la gramàtica, com el dúctil
metall colpejat sobre la forja.
Fulles sense res, com la fredor
de les coses mortes, amb olor
d’absència. Només, un gris de
llapis pot infondre l’alè al buit
estremidor que, imagina en la nit,
metàfora fosca.
"Cruels meravelles", 2010
