Autor: Josep Solsona i Duran
 

La veritat és una flor collida
a punta d’alba quan el cel és clar.
La veritat és viure i estimar,
només reflexionar fora mentida.
Viure ja és pensar sobre la vida.
Ja mai recloure`s en el pur pensar.
El vell Kant es podria enrabiar
si a la raó donem massa acollida.

La raó és una cosa decadent.

Alcem el seny cap a l’amor florida
Lliurem el cor com un ocell al vent.
Venereu el misteri de la vida.

Amunt els cors cap a l’amor ardent.
Ara passa una noia ben florida.

“Poema inèdit”, sense data (Arxiu comarcal Cervera)