Autor: Ester Brescó
 

L’alba cenyirà corones de rosada
al teu cos
i quan la llum de ponent
toqui els teus llavis
hi esculpirà, tenaç, camins de 
llum i ombres.

Duràs la consagració
de mil primaveres damunt la pell
deessa etèria.
Sotmesa al caprici de déus incerts,
seràs sacrificada 
als altars del temps i 
el record de les verges mortes en tu
et forjarà de nou.

Deixa als vents novells eixugar el dolor
i confia’ls encara
el cant de la teva bellesa
Dona.