No brandaran per mi

Autor: Josep Ma. Sarrate
Aquest poema l'interpreta: Anna Gabernet
Fotografia: Marc Castellà

No brandaran per mi
les campanes de Cervera,
no alçaran al vol
les seves veus sonores,
veus de bronze, fortes, fermes, solemnials,
anunciant amb so de funeral
la meva mort.

Campanes estimades,
vostre ressò enyoro
en la memòria de ma vida entera.

Lluny estic
de les coses amades de Cervera,
dels seus carrers,
dels seus tossals i camps
on he vist florir tantes vegades
els ametllers,
i reposat a l’ombra dels olivers
revestits de verd i argent.

Velles pedres, bells racons,
carrers estrets vessant costes avall
al llarg del Coll de les Savines,
i el campanar airós
en un extrem, mostrant son gòtic
harmoniós i esvelt
com vigia constant sobre la vall
on un torrent que enveja ésser un riu,
s’escola lentament
humitejant les sorts que formen l’horta.

Oli Blat vi,
dels Sagraments litúrgica matèria,
fruits d’aquesta terra cerverina,
com la Fe del poble ben sentada
en la vera Creu del Misteri Sant
i en la Creu del Sant Crist de Sant Antoni.

No brandaran per mi
les campanes de Cervera.
Moriré allunyat de les coses estimades,
sempre presents
en cada instant de ma vida
dins el cor.

L’enyor
m’ha servit de companyia
pels camins que la vida em senyalà.
Perquè sempre, sempre retornaven,
melangiosos dintre meu,
els toc i el ressonar harmoniós
de les velles campanes de Cervera.

“Romiatge a Cervera”, 1986