Tempesta

Autor: Jordi Pàmias Grau
 

Ara llampega. Quan
el vent xiulador, passa
pels buits carrerons, sembla
un vel que dansa, l’aigua...
S’ha endurit, la penombra
als porxos de la plaça.
Com ganivets de llum,
les falcies xisclaven...
Ahir, camps de rostoll
i guarets, tofes clares
d’alzines, ametllers
migrats, d’escorça aspra,
i oliveres cendroses
amb pols s’amortallaven.
La xafogor alentia
els últims vols de l’aire.
Morien, als camins
incerts, les nostres passes...
Avui ens adormíem,
quasi nus, a trenc d’alba,
quan s’acosta, benigna
la negra nuvolada!
Als carrer de la vila,
a les teulades altes,
als solitaris camps,
cau, piadosa, l’aigua.

“L’alegria velada”, 1992