Magrana
Autor: Jordi Pàmias Grau
Alcem les mans i t’oferim,
amic, el do d’una magrana...
Ira i dolor ens han esberlat
el cor, d’una ganivetada.
D’ara endavant, mentre degota
el suc vermell de les paraules,
no oblidarem,
amic, la teva fusta amarga.
Una lliçó hem après de tu,
company de l’ànima.
La vida és un secret camí.
La mort no és cançó ni faula...
Només deixem un seient buit,
i una creu blanca a la pissarra!
El foc a la teulada” (obra poètica I), 1982