Coral

Autor: Jordi Pàmias Grau
 

Com un riu que enamora,
amb xops alts a la riba,
se’ns enduia la música
l’eterna fugitiva.

Sovint, si és un roc
dur i cantellut, el viure
la melodia el banya
amb l’aigua fresca i lliure.

Les veus humanes són
l’encant de l’hora pura.
Quan el silenci torna,
la bellesa perdura.

Goig compassat remor
de l’aigua que s’escola.
El temps ens puny, malèvol;
la música ens consola.

“Terra, mite, àngel” Interludi (obra poètica V), 2014