Targarina

Autor: Jaume Ramon Solé
 

A Quico Plassa
Bufa la marinada calda i polsosa
de l’estiu mandrós a la ciutat callada
vola i xiscla la falzilla esbojarrada
pels terrats de la migdiada xafogosa.

Cremen canyissos a la riba de l’Ondara
fumant indrets socarrimats de mirades
on damunt negres bombes soterrades
la pàtina de segles tot ho amara.

Sòlides torres islàmiques guardaven la vall
mentre sicles i reguers xopaven la plana
At-Targ al-Alà fou de totes l’horta més ufana
i d’Al-Balagi al Maskincà un fidel vassall.

Guerrers amb creus, barruts i salvatges
bastiren noves torres i altes muralles 
vila d’almogàvers, ballesters i dalles
amb fills d’Abraham crearen mestissatges.

Tàrrega antiga i feliç vila, d’extrems i de bellesa
de poetes botiguers i de calma feréstega
de mecànics violinistes i un neguit que batega
d’ametllers florits, olor de mel, en blanca estesa.