Fruita

Autor: Jordi Pàmias Grau
 

Al vell mig de la taula, la rodona fruitera
té, com a ornament, fulles i flors
de vidre bisellat.
Dins hi ha prunes clàudies -amb esberles
de dolçor, que traspua-
llimoners, de pell esgratinyada,
i el borrissol, groc i suau, dels préssecs.
En la penombra del matí, m’arriba
la crida de la terra: la durícia
de les rels, que treballen en silenci;
i a l’hora de dinar,
asseguts a l’escó, borbollaran
les paraules del sucre, fins que es fonguin
en el pou de la gola.
La prunera de l’hort, anys enrere, sentia
becs de pardal o passos lleugers. Quina avidesa,
la de les fines mans que despullaven branques!
Lluny, el pare somreia. Ara tots dos
són morts. Clara fruitera,
de vidre bisellat, on s’ emmiralla
el temps perdut, estrany pitxer, que guarda,
agredolça, la polpa dels records...

"Lluna d'estiu", 1985