Autor: Ester Brescó
 

Cavalcarem la nit
la nit i els seus misteris
fins que l’alba els retrobà
per rompre l’encanteri.

El vent els bressolà
amb cants plens de tendresa
i la terra els va parlar
amb la secreta veu d’una deessa.

La molsa els féu de coixí
la rosada de coberta
els dits dels vent damunt la pell
perfums de bosc, claror incerta.

I encengueren estels
per tota companyia.
Als ulls el mar, i el cel,
i als llavis, la vella melodia.

La lluna de paper 
els rebelà els misteris 
i cavalcaren la nit
per a acomplir l’encanteri.

Fanalets de llum
per a cloure el dia,
estels de paper,
llunes de joguina. 

(En record dels collarets de llum que sempre m’acompanyen, Miquel)

Comparteix-ho: