Abraçats

Autor: El trobador de la Segarra
Aquest poema l'interpreta: Xavier Hidalgo
Fotografia: Marc Castellà
 

 

A la raconada més oblidada
uns pocs ametllers es fan vells,
prop d’un puig al mig del camp
sota la mirada del castell,
el vell castell de Sanaüja,
com fruit d’anys alliçonadors
plens d’història i de tristors,
els seus fruits no són desitjats
com ho havien sigut anys ha,
ara l’ombra de la globalitat
ha posat a la vida paranys
oblidant tradicions i beneficis
sense adonar-se'n dels danys.

Uns pocs ametllers abraçats
mirant un cel blau de solitud,
la seva flor, blanca e immaculada
de les branques és ben arrelada,
ja tenen un peu a l’atur, nosaltres...
nosaltres ja som vells i esgotats.

Per a l’amic poeta, Joan Margarit Consarnau, arquitecte de paraules, el dia del seu homenatge a la seva vila de Sanaüja  25-10-2005.
“La Segarra”, (2021)
 

Comparteix-ho: