Autor: Emili Rabell Riera
 

D’àngels o no, les mans que l’esculpiren
tenien el miracle al cap dels dits
i, vida al tronc, de que et bastiren,
en feren aquest Crist, d’eixarreïts
muscles, braços estesos, dur el rostre,
llavis oberts, que acaba de morir,
recordant-nos algú del nostre sostre,
algú dels que trobem sempre al camí.

És un Crist nostre, nostre, de Cervera;
el Crist del blat, dels ceps, de l’olivera,
dels camps esquerps i l’ametller florit;
el Crist del temporal i la sequera,
del néixer i el morir, la vida entera
de la ciutat que el guarda dintre el pit...

“ESPIGOL, recull de poemes”, 1990