Autor: Rosa Fabregat Armengol
 

Uns peus petits esporuguits
sobre les lloses.
Un cartipàs perdut.
Unes escales, com un embut,
hi entren al Carreró
de les Bruixes. Les reixes
amaguen els ulls antics de la por.
Fibla la lluna sota el conjur.
T’hi he trobat a tu, bruixot.
He jugat amb la teva barba
flonja, molsa. Negra i plena
de trossos de lluna. S'ha passejat
per la meva pell. Manta de gespa
m’embolcallava. Ona, mans, llavis.
Em petonejava el vent.
La teva barba plena de lluna
feia florir el meu somni.
No hi són les bruixes
al Carreró de les Bruixes,
ni el cartipàs perdut,
ni els peus petits esporuguits.
Tant sols el sol i l’ombra
juguen geomètrics
dintre d’aquest budell que forada
les entranyes de les cases.
Avui no hi ha més bruixes
al Carreró de les Bruixes.

“El cabdell de les bruixes”, 1979