Autor: Carme Clèries Matamala
 

Dolcíssimament enfilo els meus ulls caps als teus
i segueixo encuriosida la ruta per tot el teu cos, i no és
ni lleig ni brut, com sempre m’havien dit que eren els cossos
dels homes, sinó suau i tebi, i acollidor.
Dòcilment em deixo endur per l’instint i el teu cos em rep
tendre i seré.
A les palpentes m’enduc la teva mà als meus llavis,
mai més un silenci tan profund haurà estat tan ple de paraules.

"Transparències. Quaderns de poesia, núm. 2", 1983

Comparteix-ho: