Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Política de Galetes

Autor: Carles Cepero i Salat
 

Tinc aquí, al meu davant, sobre la taula,
una fotografia que vaig fer
del presbiteri il·luminat, d’on ve
l’altra llum, la que neix de la Paraula.

El Crist que va morir reviu, entaula
de nou aquell diàleg dreturer
al cor dels homes i l’ambient és ple
de la fe que anorrea tota faula.

Com en un fris els actors ens apareixen,
hieràtics gairebé, amb les vestidures
policromes o blanca que els cobreixen;

i l’encís on s’abranda la il·lusió
d’uns moments, ens retorna a les més pures
essències medievals de la Passió.

"La ciutat màgica", (1992)

Comparteix-ho: