Autor: Ramón Turull Bargués
 

    Potser no n’hi ha hagut mai cap,
però això té la foscor:
amb ungles només dibuixa
rostres i perfils de por.

    Ara la llum sols respecta,
amb mà de decorador,
per a fer visita bonica,
la volta, el arc i el racó.

    Mes la vida hi torna plena,
el quart diumenge d’agost,
amb l’Aquelarre que és una
gran nit de festa major.

    Bruixots i bruixes vinguts
ningú sap de quin cantó,
parades de tota mena,
parades de tot color,
on es ven una hamburguesa
el mateix que una cançó.

        Grups de teatre i de jazz,
ritme, brogit i acció.
També el roch amb el seu aire
tant dens de contorsions...

     Aquí les cartes et diuen
el teu esdevenidor;
això sí, no filis prim
en quant a precisió.

    Però ha de seguir la marxa,
que és molt llarg el carreró,
no es pot parar ni un moment
veient només el millor.

         Xerrameca, ballaruga,
empentes, gernació...

     I quan neix el dia sembla
que uns bruixots ho escombrin tot,
volant després, ells i escombra,
fins perdre’s en l’horitzó.

                 “Petit poema de Cervera”, 1984