Margarit i Consarnau, Joan
APUNT BIOGRÀFIC
Joan Margarit Consarnau (Sanaüja, 1938-Sant Just Desvern, 2021)
Poeta, arquitecte i professor universitari. Neix a Sanaüja l’any 1938, i allí passa alguns anys de la seva infantesa, a casa de l'àvia paterna ,”entre les ombres d’aquells galls i gossos/ dels patis i corrals de Sanaüja”, és la grisor de la postguerra. El pare arquitecte, la mare mestra. Comença a escriure poesia molt aviat, quan la seva família es trasllada a viure a Canàries, per motius professionals. Recorda en alguns dels seus poemes els viatges que feia en vaixells de càrrega, anant i tornant de Santa Cruz de Tenerife a Barcelona. A la capital catalana continúa els estudis universitaris i cursa la carrera d’arquitectura a l’escola superior d’arquitectura de la Universitat de Barcelona. A partir de 1968 és catedràtic de Càlcul d’Estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Arquitectura i poesia van íntimament lligades en la seva obra. La formació tècnica i humanística influeixen en la seva poesia.
Autor de molts poemaris i mereixedor d’importants premis, entre altres el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministerio de Cultura i el Premi Cervantes.
Mort, l’any 2021, víctima d’un càncer.
Acaba l’epíleg de la seva Antologia personal amb aquestes paraules: “Sense el dolor no hauríem estimat”... “la feina del poeta està travada d’una manera invisible amb els seus lectors”.
OBRA POÈTICA PUBLICADA (selecció):
- “Doméstico nací”, (1968)
- “El passat i la joia”, (1982)
- “Rèquiem per a Anna”, (1983)
- “Edad roja”, (1990)
- “Casa de Misericòrdia”, (2007)
- “Joana”, (2002)
- “No era lluny ni difícil”, (2010)
- “Misteriosament feliç”, (2008)
- “Es perd el senyal”, (2012)
- “Des d’on tornar a estimar”, (2015)
- “Sense el dolor no hauríem estimat”, (2020)
POEMA ESCOLLIT:
