Guantxo

Autor: Xavier Garcia
 

El Guantxo és el nostre particular Senyor de les Bèsties. Ara pot dur un colom damunt del cap, adés un gat li surt rera el clatell. I el barret el decora amb una ploma d’ànec. A més, el Guantxo vigila els capgrossosmunicipals, i per les festes de barri fa ballar la geganta de la Mercè. I jo l’he vist fer titelles des d’una capsa de cartró: “Tu hi estàs avesadeta, a cuinar amb fogons dels bons. Casadeta amb un gitano, hauràs de cuinar amb carbons. “El Guantxo és un poeta de mudeses: fulgors instantanis i sinceritats sense tècnica. Crea passadissos de paraules quan se li embarbussen unes manasses més ràpides que els sentiments.

A primer cop d’ull, el Guantxo sembla disfressar-se però sempre és el mateix personatge: mig policia, mig àngel de la guarda. Amb la seva bicicleta ronda la nit, amb l’elegància d’un artròpode en el seu terrari, tot controlant facinerosos i malefactors del poble. Grimpa, amunt i avall, pels carrers nocturns, cor enlaire amb la camisa esbatanada. Du sobre el pit, penjat d’un cordill de cuiro, un medalló de fang amb quatre barres retolades que prem els dies de vagues identitats. M’explicà, una nit clara, aquest bell gest, après de molt antic, amb un sol mot que satisféu l’estança d’estels i el meu esperit d’horitzons…