Autor: Sara Bailac Ardanuy
 

Durant un temps vas inundar-ho tot, Apol·lo.

Et feies present a cada àcar fugaç que ballava en el raig
de llum que s’escolava per l’escletxa d’una persiana. El
teu nom era el de tots els homes. Et trobava en tots els
cossos que caminaven carrer enllà i tots els llavis em
semblaven els teus. El món va oblidar-se d’arrencar les
pàgines del calendari des d’aquell dia nostre i restava
aturat en un divendres remot. Totes les olors tenien la
complexitat de la teva. Vaig passar de voler abastar-te
tot a deixar-te descompondre en petits detalls. El nus
malgirbat d’una corbata i un miler de decimals del
nombre pi formen el pòsit del meu got de licor de
limoncello encara mig buit.

Ara tornes com un fantasma de tu; i jo, malgrat tot, et
sobrevisc.

“Lluna minvant” dins Inventari d’afectes perduts, 2007

Comparteix-ho: