Autor: Manel de Pedrolo Molina
 

L’arbre, al cim de la carena,
riu de vent i no de fred,
embruixat per terres més clares.
venteja la brisa
cap als horitzons del ponent;
l’aigua, aduladora,
aboca en les flors el verí
d’un somni resulten poncelles.

L’herbam s’alça i declina,
prodiga vers llaminers,
de clorofil·la fecunda.

Un salze, melencònic, plora
la cursa enfollida del temps
que envelleix els amants
ara enllaçats a l’ombra
d’un tendal de branques clares.

A l’altra banda del riu,
transforma el silenci en cançó
el treball adust de l’arada...

“Obra poètica completa II”, 1938

Comparteix-ho: