La Marinada

Autor: Antoni Bonastre Sanou
Aquest poema l'interpreta: Xavier Hidalgo
Fotografia: Marc Castellà
 

El vent de marina no xiula ni udola
com la tramuntana que ve del Montsec,
però quan per sobre de Prades rodola
us deixa el cor sec.

I us deixa el cor sec per la seva falsia,
car l’aire mansoi del seu bes amical
amaga les urpes d’un llop que us espia
i us clava l’ullal.

Ja sé que si el sol fa la tarda pesada
la calda no us deixa donar ni un sol pas,
i fins que no arriba la lleu marinada
el cos resta las.

Ja sé que a l’estiu quan el blat s’amuntega
al mig de les eres amb boll i polsim,
si el vent de marina -cansat- no esbufega,
ja cal filar prim!

I sé que en ses ales humides de glòria
us porta unes volves d’aquell mar tan blau
que canta balades d’amor i d’història
i és símbol de pau.

I sé que a la nit no serien possibles
els somnis que us treuen uns anys del damunt,
quan prenen relleu els desigs intangibles
que volen damunt.

Ja sé tot això i altres coses encara
que us omplen el cor i el cervell de neguits
quan la marinada us refresca la cara
i tots els sentits.

Mes cobra amb escreix les almoines que escampa,
gasiva de l’or que en sa cursa desprèn,
talment com l’avar que en comptar fa una trampa…
i tot us ho pren.

"Obra completa. Poesia catalana", 2001