Autor: Eva Rauret Domènec
 

Qui escolta les veus que no existeixen?

Em dominen amb por i inquietud,
aixequen un mur de desesperança
de realitats inquietants i mai superades,
d’experiències que fan emmudir,
de profunds desequilibris
i de no poder esbrinar un sentit
dins el pou profund de la discòrdia.

Escolto records, paraules, ecos, visions,
les  veus m’apunyalen rodolant en cercles,
són indefugibles, fan miques el meu cervell.

La veu del meu cervell contorneja   
una fatídica vida paral·lela.
                             
Inèdit

Comparteix-ho: