Primavera a la Segarra

Autor: Carles Cepero i Salat
 

L’aire s’ha fet net, prim com un vidre,
quan tots els vents s’han caldejat de cop,
quasi bé brutalment ha florit l’hort
i un rossinyol ha obert, com un nou llibre,
l’eterna partitura del retorn!
Camí de pedra, camp sembrat, pineda
i creu de terme, plàcid finestral:
tots heu sentit més ample el respirar
de la terra sagrada, de la gleva,
la mare santa on va gestant-se el pa;
tots heu sentit l’aroma de les herbes
que floreixen arreu i, en sortir el sol,
ha besat dolçament el nostre món
que és nou i que és florit, com una verge.
Déu que sou a la fulla tot just nada
i la flor rosa del meu presseguer.
Déu que passeu amb el núvol i el vent:
no us voleu deturar? La nit és clara,
vora el torrent se senten els pinsans,
canten els mossos en tornar del mas
i és primavera a la nostra Segarra!

"La ciutat màgica", (1992)